Cementeri Sant Jordi

El cementeri de Sant Jordi, començat a construir al 1923, donava resposta a les necessitats d'enterrament dels residents a la vila, que distava molt de Palma i es feia feixuc anar a veure els difunts tan enfora del lloc de residència dels Santjordiers.

Constava de uns 100 solars en quadrat, que els propietaris adquirien individualment o de diversos a la vegada, per construir una unitat major, normalment una cripta de 8 o més places per dues famílies.

Posteriorment, a l'any 1969 es va fer la primera ampliació, denominada eixample, que ja inclou un grup de nínxols al fons del quadrat (que junt amb l'altre formen rectangle) majoritàriament adquirits per els ciutadans immigrants que feien feina a l'Arenal.

L'any 1982 es torna ampliar amb 20 grup de 16 criptes, donat que es l'unitat que més demanda té al cementeri.

Per darrer cop, a 2007, l'EFMSA amplià el cementeri, tancant el quadrat, amb 700 nínxols, 49 sepultures i 20 criptes, amb els materials i mètodes de construcció que es van usar a l'ampliació de Son Valentí, el que li dona un contrast entre les tres parts que, en part canvia la tipologia habitual dels cementeris del Pla de Mallorca, pràcticament llisos, sense elevacions pronunciades.

Vegeu situació