Cementeri de Palma

El cementeri de Palma va esser inaugurat el 24 de març de 1821, i ha sofert grans modificacions desde aquest moment.

Els primers enterraments dels que hi ha constància van esser l'any 1826, al que és la paret de la circumferència, al sector segon.

Els enterraments aquell temps es feien en fileres, una tomba vora l'altre, amb agrupacions anomenades quadres i jardins dels quadres.

Després, amb els anys, i seguint l'influència dels cementiris de Barcelona i França, devingué el modernisme present als quadres V i VII, fins que es va fer l'ampliació del 1892, la qual es va anomenar cementeri "nou", que havia dissenyat l'arquitecte Tomeu Ferrà.

Més tard el va redissenyar l'arquitecte, Gaspar Bennazar, donant el caire de jardí de passeig que té el sector primer del cementeri de palma, equiparable al millor urbanisme modernista dels principis del segle vint. És una obra en la que es defineix un gran passeig, amb vies amples, i que deixa de costat els enterraments acumulats i massius que es feren a tot al sector segon, el més antic.

Aquesta ampliació va acabar al 1938, arribant a la porta principal que ara coneixem.

Al 1956, la ciutat havia crescut, i els "hoyos"(fosses comunes) estaven molt estesos fora dels límits del cementiri. Aleshores, Joan March Ordines, el financer, va comprar la parcel·la lindant al cementeri més antic i es va fer el seu mausoleu o capella monumental, que tothom coneix. Una vegada acabada, va cedir els terrenys sobrants a la ciutat per a fer el que es diria el cementeri "novisimo" o sector tercer.

Al 1975 comença el que es va dir "ampliación", canviant el caire tradicional de les tombes i introduint els nínxols que eren d'ús a la nova població de la ciutat, immigrant, com les barriades de Palma que havien sortit de l'època del boom turístic, arribant a tenir, el sector quart quasi 10000 nínxols. Fet molt relacionat amb l'implantació de les companyies d'assegurances que adquiriren solars per a donar servei als seus assegurats.

L'any 2003 va començar la construcció del sector quint i del nou tanatori, anomenat "Son Valentí". Aquest sector es va fer amb les més actuals tècniques de construcció funerària, el que ens dona una nova visió del cementeri, més ampla, moderna i funcional.

Els sectors sisè i setè segueixen el mateix patró, fonamentat amb la funcionalitat i modernitat de l'anterior, en el que s'han introduït els columbaris com a referent, donant la resposta a la creixent demanda de la incineració. Nous temps per a un cementeri de quasi 200 anys, a l'altura dels grans cementeris com Madrid, Barcelona i d'altres, en el que es troba una mescla d'art i passeig que és mereixedora de veure.